ANÀLISI SOBRE LA REFORMA DEL CODI PENAL 2017

Escrit presentat per STOP ACCIDENTS el 16 d’octubre de 2017, davant el Congrés dels Diputats, adreçat a tots els grups parlamentaris amb representació a la Cambra sobre la reforma del Codi Penal

CAL UNA SÈRIE DE MODIFICACIONS A LA PROPOSICIÓ D’AQUESTA LLEI QUE S’ESTÀ TRAMITANT, PLANTEGEM LES IDEES I CANVIS QUE CONSIDEREM ABSOLUTAMENT NECESSARIS 16/10/17.

Ref.: Proposició de Llei Orgànica de modificació de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en matèria d’imprudència en la conducció de vehicles de motor o ciclomotor i sanció de l’abandó del lloc de l’accident (122/000114).

Volem deixar constància per escrit, en nom i representació de STOP ACCIDENTS, AJUDA I ORIENTACIÓ ALS AFECTATS PER ACCIDENTS DE TRÀNSIT, la nostra posició i la nostra reivindicació en relació amb la Proposició de Llei Orgànica de modificació de la Llei Orgànica 10 / 1995m de 23 de novembre, del Codi Penal, en matèria d’imprudència en la conducció de vehicles de motor o ciclomotor i sanció de l’abandó del lloc de l’accident, que s’està tramitant actualment a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats.

Com sabeu, la nostra Associació està lluitant des de fa molts anys per reduir la sinistralitat viària, millorar la seguretat a les nostres carreteres i ciutats, i ajudar les víctimes dels accidents de trànsit.

Considerem un fet molt greu i molt preocupant per a la societat la despenalització que es va produir al nostre país l’any 2015, en relació amb les imprudències derivades d’accidents de trànsit, que va apartar del nostre Codi Penal la denominada “imprudència lleu”, encara que el seu resultat sigui tan greu i tràgic com ho és en supòsits d’homicidi imprudent o lesions imprudents amb gravíssimes conseqüències (paraplegies, tetraplegies, etc.).

La nova figura que es va crear de la “imprudència menys greu” no està sent aplicada pels nostres tribunals.

S’estan produint reiterats arxius d’actuacions judicials en què s’ha produït la mort d’una persona o lesions gravíssimes amb seqüeles permanents per a tota la vida, amb total incomprensió per a molts ciutadans a qui els sembla inadmissible que accidents de trànsit causats per imprudència quedin sense cap tipus de judici penal, la qual cosa dona el missatge a la societat que “si lesiones o mates amb un vehicle, no et passa res”. Una impunitat total per a l’infractor que pot ser tràgica per a un repunt de la sinistralitat.

Creiem que cal una modificació urgent del Codi Penal i, tenint en compte el nostre contacte permanent amb les víctimes i les seves famílies, ens considerem legitimats per poder-los traslladar una opinió de com hauria de ser aquesta reforma i, en haver pogut analitzar amb detall la Proposició de Llei Orgànica de modificació del Codi Penal, els volem plantejar una sèrie de problemes que poden suscitar-se’n i que requereixen una solució urgent:

1. La despenalització de la “imprudència lleu” suposa un greu perjudici per a les víctimes dels accidents de trànsit, que tenien un procés penal perquè el causant d’un accident rebés el retret penal corresponent i, al mateix temps, es resolguessin les indemnitzacions civils derivades d’aquest fet, i a més no s’ha creat un procediment especial de l’automòbil que permeti a les víctimes dels accidents de trànsit una solució dels seus drets penals i civils, la qual cosa significa un greu perjudici per a la ciutadania i una evident posició de privilegi per al sector assegurador.
2. Al mateix temps es va produir una modificació de l’article 13 del Text Refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor, mitjançant la Llei 35/2015, que ha suposat pràcticament la desaparició de l’anomenat “acte de quantitat màxima”, que tenia un tràmit preferent perquè les víctimes poguessin ser indemnitzades, cosa que també ha resultat un greu perjudici per a la ciutadania i un nou avantatge per al sector assegurador.
3. Les modificacions introduïdes en l’article 7 de la Llei 35/2015, en el qual es va crear un procés extrajudicial, no han solucionat els greus problemes que representa la desaparició dels judicis de faltes i la desaparició de l’abans assenyalat “acte de quantitat màxima”, la qual cosa està produint que les víctimes dels accidents de trànsit es trobin en una posició d’un clar desavantatge i amb un evident perjudici i disminució dels seus drets per reclamar les indemnitzacions que els corresponen.
4. Per a la nostra Associació, és encara molt més greu el que ha passat amb la despenalització de la “imprudència lleu”, ja que la nova figura creada de la “imprudència menys greu” tampoc no està sent aplicada pels tribunals.
5. L’anomenada “imprudència menys greu” és un nou concepte jurídic indeterminat que permet als tribunals arxivar accidents amb el resultat de mort i amb el resultat de gravíssimes seqüeles en qualificar els fets com a “imprudència lleu”, ja que no existeix cap descripció en el Codi Penal sobre quan ens trobem en aquesta línia fronterera entre “lleu” o “menys greu”.
6. Aquesta situació està provocant una veritable alarma social i és totalment contrària a les polítiques de seguretat viària que estem desenvolupant amb el Ministeri d’Interior i amb la Direcció General de Trànsit, en les quals estem intentant reduir la sinistralitat viària amb l’única finalitat de donar una major protecció a la ciutadania.
7. Podríem presentar desenes i desenes d’assumptes en què accidents amb resultat de mort i seqüeles molt greus acaben al cap de pocs dies de confeccionar-se l’atestat amb la qualificació d'”imprudència lleu”, amb un arxiu immediat, encara que s’hagin comès infraccions que, si no existís un resultat lesiu, es qualificarien sense cap mena de dubte, amb l’actual Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, com a infraccions “greus” o, fins i tot, “molt greus”.
8. És molt preocupant que només es reculli en l’article 152 del Codi Penal la persecució com a “imprudència menys greu” a les lesions dels articles 149 i 150 del Codi Penal, per la qual cosa molts accidents en els quals es produeixen lesions molt greus, que finalment, però, no acaben produint la pèrdua o la inutilitat d’un òrgan o membre principal o no principal, acaben sense cap retret penal tot i que la víctima hagi pogut passar mesos o fins i tot anys en tractament mèdic, quirúrgic i rehabilitador, i el conductor responsable de l’accident hagi comès una infracció greu o molt greu.

Qualsevol lesió que requereix tractament mèdic per a la seva curació, sobretot quan precisa tractament quirúrgic, ha d’estar inclosa en aquest article 152 del Codi Penal.

9. Creiem, de debò, que la despenalització de la “imprudència lleu” està produint un augment de la sinistralitat, ja que hi ha una relaxació en les conductes i una falta de persecució de fets que són totalment delictius i que aquesta reforma ha deixat fora —exclosos— del nostre Codi Penal.
10. Quant a la inclusió que es fa a la proposició de Llei d’un apartat tercer a l’article 142, hauria adequar-se a la lògica que la societat demana, ja que quan es produeixen fets de notòria gravetat i que afecten la integritat física de diverses persones, la pena que s’ha d’imposar ha de ser sempre amb un augment de la punició amb presó de tres a sis anys i, així mateix, la privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors, de sis a deu anys.

La situació que s’està produint per la no aplicació en els tribunals de la “imprudència menys greu” no la denunciem només nosaltres, ja que acabem de veure en la Memòria que ha realitzat la Fiscalia, l’apartat de seguretat viària, que transcrivim de la pàgina 568, on assenyala:

“Ara bé, i això és alarmant, en la resta de supòsits —lesions no especialment greus— els jutjats d’instrucció han tendit a dictar autos d’arxiu a limine (‘des del començament del procés’), fins i tot quan hi ha indicis d’imprudència greu com ara en atropellaments de vianants, o a dictar indiscriminadament resolucions de sobreseïment lliure, sense una mínima instrucció que aclareixi la gravetat de la imprudència o l’existència de resultats lesius típics.

Són pràcticament inexistents les incoacions directes de procediments per delictes lleus d’imprudència menys greu, amb el risc que suposa de devaluació de la resposta penal davant els sinistres viaris i la protecció de les víctimes, en un mal entès abast de la reforma, que ha arribat al punt que en algunes províncies no s’ha arribat a celebrar cap judici per delicte lleu en matèria d’imprudència menys greu en l’àmbit de la sinistralitat viària”.

Per tot això, creiem que CAL UNA SÈRIE DE MODIFICACIONS A LA PROPOSICIÓ DE LLEI QUE S’ESTÀ TRAMITANT i per tant, tal com ja hem fet davant del Ministeri de Justícia, PLANTEGEM LES IDEES I CANVIS QUE CONSIDEREM ABSOLUTAMENT NECESSARIS i que detallem breument tot seguit:

142. a) Respecte a l’article 142.2 del Codi Penal, entenem que cal relacionar el concepte d'”imprudència menys greu” amb les infraccions que estan qualificades com a “greus” a la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, per permetre que determinats fets que en aquest Reglament són qualificats com a “greus” no puguin quedar impunes penalment quan s’ha produït, a més, un resultat lesiu per a una víctima d’accident de trànsit.

Per tant, hauria d’assenyalar-se que en l’apartat 2 de l’article 142:

“Pel que fa a aquest apartat, es considera en tot cas com a imprudència menys greu la conducció en què concorri alguna de les circumstàncies qualificades com a infracció greu en el Text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària”.

152. b) Respecte a l’article 152.2 del Codi Penal, entenem també que cal relacionar el concepte d'”imprudència menys greu” amb les infraccions que estan qualificades com a “greus” a la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, per evitar que quedin impunes penalment accidents amb resultat de lesions greus.

Per tant, s’hauria d’assenyalar a l’apartat 2 de l’article 152:

“Quant a aquest apartat, es considera en tot cas com a imprudència menys greu la conducció en què concorri alguna de les circumstàncies qualificades com a infracció greu en el Text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària”.

152. c) Respecte a l’article 152.2 del Codi Penal, entenem que cal incloure les lesions de l’article 147.1, a més de les ja existents del 149 i 150, especialment totes les lesions que requereixen tractament mèdic i quirúrgic, i s’ha d’assenyalar:

«Qui per imprudència menys greu causi algunes de les lesions a què es refereixen els articles 147.1, 149 i 150 serà castigat amb una pena de multa de tres a dotze mesos”.

382. d) Respecte a l’article 382.1 del Codi Penal, entenem que cal incloure les lesions de l’article 147.1, a més de les ja existents dels articles 149 i 150, especialment totes les lesions que requereixen tractament mèdic i quirúrgic, la qual cosa es resoldria amb la modificació plantejada anteriorment de l’article 152.2 del Codi Penal.
383. e) Respecte a l’article 382 del Codi Penal, a l’últim paràgraf hauria d’indicar:

“En tot cas, s’imposarà la pena de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors des d’un any i un dia fins a quatre anys, quan la víctima pogués haver patit, previsiblement, lesions constitutives de delicte”.

379. f) Respecte a l’article 379.1 del Codi Penal, hauria d’indicar que:

“… serà castigat amb la pena de presó de tres a sis mesos o amb la multa de sis a dotze mesos, i amb la de treballs en benefici de la comunitat de trenta-un a noranta dies…”.

1. g) Respecte a l’article 384 del Codi Penal, hauria d’indicar que:

“… serà castigat amb la pena de presó de tres a sis mesos o amb la multa de dotze a vint-i-quatre mesos, i amb la de treballs en benefici de la comunitat de trenta-un a noranta dies…”.

1. h) Finalment, considerem necessària la creació d’un procés judicial especial de l’automòbil, per a la reclamació per via civil d’indemnitzacions, que hauria de guiar-se pel sistema de la interlocutòria de quantitat màxima que era vigent en l’anterior article 13 del Text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, que permeti una ràpida reparació del dany corporal quan el sistema de solució extrajudicial que preveu l’article 7 de la Llei 35/2015 hagi resultat infructuós, amb tribunals especialitzats a les capitals de província que facilitin una ràpida i àgil solució d’aquests assumptes.

Hem volgut deixar constància en aquest escrit del que reivindiquem STOP ACCIDENTS, ASSOCIACIÓ D’AJUDA I ORIENTACIÓ ALS AFECTATS PER ACCIDENTS DE TRÀNSIT, pel nostre contacte personal i diari amb les víctimes i les seves famílies, i com a única forma de reduir la sinistralitat, evitar la reincidència i aconseguir més seguretat a les nostres carreteres i d’augmentar i millorar els drets dels ciutadans que pateixen un accident.