DIES EN VERSOS I DIES COMPOSTS D’UN POETA

Aquella carretera
Ens va separar 
Allí es va quedar
El teu fred cadàver
Sense vida estaves
Allí vam anar
A Reconèixer-te
Fent pregàries
Perquè no fossis
Tu la persona 
Allí tirada

El temps passa
Però no t’oblido
Malsons tinc 
Cada nit
A cada moment
Perquè per aquell 
Lloc no aconsegueixo
Passar sense plorar

Et recordo
Tan feliç 
I ara no estàs
Vas marxar 
Atropellat 
I oblidar-te 
No puc, 

No aconsegueixo
Passar pàgina
Em culpo
Per no haver-te
Retingut 
Per haver 
Consentit 
Que anessis 
Per la carretera
On vas quedar 
Inert, sense vida

Les ambulàncies
Intentant reanimar
la teva ment i el teu cos
Durant hores
Però va ser impossible
Res va poder fer-se
Per a portar-te 
De tornada, perquè 
Sento tants
Remordiments
I la culpabilitat
Submergeix
Els meus estats

Res té sentit
Res m’alegra
Estic mort
En vida, 
Però m’ofega
La soga
Del ressentiment
Perdó em demano
Però no oblido
Només continc
El meu descontentament
Per acomiadar-me 
Amb tant desig
Que desitjo ser jo
El difunt a canvi
D’aquest sofriment

EL TORTUGA – VÍCTOR ALONSO MORENO