[:CA]Memorial en record de les víctimes de trànsit a Barcelona[:es]Memorial en recuerdo de las víctimas de tráfico en Barcelona[:]

[:CA]Barcelona ja disposa d’un memorial en homenatge a les víctimes de trànsit i els seus familiars. El monument s’ha instal·lat a la zona enjardinada que està al costat del passeig Marítim de Nova Icària i l’espigó del Bogatell.

Des de les associacions de víctimes com Stop Accidents, feia anys que reclamàvem a l’Ajuntament de Barcelona aquest reconeixement i el passat 17 d’abril vam poder anar a la seva inauguració.

Aquest monument pren forma d’un banc d’acer d’11 metres de longitud amb una sèrie de lletres encunyades que recullen una part del poema Cançó de la mort callada, de Salvador Espriu.

Aquest fragment es pot llegir amb la projecció de les ombres quan li toca el sol:
I sento com la muda
mort dels homes s’emporta
el meu do de paraules:
esdevé pur silenci
el meu dolor.

Aquest text elegit fa evidència al fet que les víctimes d’un accident no són només les persones mortes sinó també els seus familiars i amics. Fent més visible les conseqüències dels accidents i el dolor que comporta.

Des de l’entitat estem satisfets per veure que aquesta petició s’ha fet realitat i per tenir un espai dedicat al record i no oblidar les víctimes ni el mal que produeixen els accidents. De la mateixa manera, ens seguim comprometent en la lluita contra la Violència Viària, que segueix encara present en la nostra mobilitat.

[:es]Barcelona ya cuenta con su propio memorial en homenaje a las víctimas de tráfico y sus familiares. El monumento se ha instalado en la zona ajardinada que está al lado del paseo Marítim de Nova Icària y el espigón del Bogatell. 

Desde las asociaciones de víctimas como Stop Accidentes, llevábamos años reclamando al Ayuntamiento de Barcelona este reconocimiento y el pasado 17 de abril pudimos acudir a su inauguración. 

Este monumento toma forma de un banco de acero de 11 metros de longitud con una serie de letras acuñadas que recogen una parte del poema Cançó de la mort callada (Canción de la muerte callada), de Salvador Espriu.

Este fragmento se puede leer con la proyección de las sombras cuando le da el sol:

I sento com la muda
mort dels homes s’emporta
el meu do de paraules:
esdevé pur silenci
el meu dolor

(Y siento cómo la muda
muerte de los hombres se lleva
mi don de palabras:
se convierte en puro silencio

mi dolor)

Este texto elegido, hace evidencia a que las víctimas de un accidente no son solo las personas fallecidas sino también sus familiares y amigos. Haciendo más visible las consecuencias de los accidentes y el dolor que comporta. 

Desde la entidad estamos satisfechos por ver que esta petición se ha hecho realidad y por tener un espacio dedicado al recuerdo y no olvidar a las víctimas ni el daño que producen los accidentes. De igual manera, nos seguimos comprometiendo en la lucha contra la Violencia Vial, que sigue todavía presente en nuestra movilidad. 

[:]